Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mal sa conciencia de bon cristiá? Era precís sortir de dubtes, y aprofitá la primera ocasió pera imprimir nou tirat á la conversa, preguntantli:

—Y be, fill, dígam ara quelcom de ta carrera. Esplícam què ve á esser això de la enginyería. ¿Quín paper hi feu pel món? ¿Quína es, ben per clar, vostra missió?

—La nostra missió, —respongué'l jove,— es esbrinar les lleys de la naturalesa, conèixer ses forses pera regular ses accions,, deduhir conseqüencies, ficsar principis, traure aplicacions encaminades á aumentar la riquesa, y disminuhint l'esfors del home ferli més fácil la vida. Més senzill, vulgarisant la definició: lograr que la feyna penosa de dèu homes, per exemple, la fassi descansadament un sol.

—Mes al tractar d'alleugerir el treball del home, ¿t'has ficsat en que aquest es una lley de la naturalesa com qualsevol altra?, —observá'l Rector.

—Sí, y per això tracto de regularlo y ficsar son resultat.

—Está be, però'l treball es imposat al home com un precepte diví, in sudori vultûs tui vesêcris pane, y podem considerarlo baix dos conceptes: com un cástich perque violenta la naturalesa y'ns subjecta á la destrucció del cos y á la mort, y com á un benefici, ja qu'ell es el preu de nostra redempció en lo espiritual