Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/442

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sentí cáureli del cor les cadenes del vensut, desplegántseli les ales del redimit. Vegé clar, ab els uys de l'ánima y's sentí home, però home ab deliquis de creyent y ansies d'apostolat. Plorós de goig, tremolós d'emoció y ubriach de paternal delicia, volgué expressarse ab sa filla... y tots sos esforsos y tots sos desitjos cristallisaren en una sola exclamació:

 —¡Dígas, filla meva, ¿què vols de mí? Demana!

 La Montserrat no torná rahó, però sos uys somrigueren á través de les llágrimes, com l'arch de Sant Martí entre les gotellades de la esboyrada tempestat.