Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/447

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mensá á cubrirse de finíssima roba blanca. Camisa de gran pitrera brodada, punys de campana y coll dret (allavors de darrera novetat), subgectes ab gemelos d'or y botonets de brillants; tern de panyo negre, de gran etiqueta; bota fina de xarol; guants blanchs y corbata idem; capsat tot ab l'imprescindible barret de copa alta, lluhent y brunyit com si fos de acer; sense mancarhi sos cosmètichs al cap y barba y ses aygues oloroses, perque, lo que deya ell, com pera ofegar aquells escrúpuls de que parlava suara: «posat per hú posat per dèu; les coses ferles bé ò no ferles».

 Prop d'una hora feya que'l senyor Rector, assegut damunt d'una pedra del camí, esperava pacientment fumant cigarrets, quan vegé comparèixer son nebot, transformat, olorós y flamant com un dandy surtint de la capsa. Darrera d'ell venía en Pascal, que li havía fet d'ajuda de cambra.

 —¡Jo no hi estich pas per aquest puday de coses que no treuen á res, —anava dihent aquest, tot rodant el cap y ab el nas arrufat.— ¿Que á vostè la noya li escau y la vol? De lley es que la demani ben demanada, que'l demanar es cortesía. Però'm sembla que tan bé ò mellor la demanaría ficat dins d'unes calses de vellut ò de burell, qu'amortayat ab un trajo de tanta justicia, que casi no entra, encartronat de camisa, ab xescles al coll y grillons á les mans,