Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/446

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 En Pascal passá endavant, carregat ab les maletes, y esperá al Planell; però en Ramon se resistí á entrar á la casa. Son temperament expeditiu li havía sugerit un altre medi. Seguiren avant, fins á un kilómetre del mas. Allí, apartantse del camí ral, entre maleses y roures centenaris que creixían prop d'un torrent, en plena naturalesa, son element predilecte, escullí l'arcoba ahont fer la transformació de indumentaria que devía dignificarlo, segons les fòrmules del convencionalisme social, fins á les altures de la etiqueta.

 Se despuyá fins de la camisa y, al sentir sobre ses carns nues el bes del oreig del bosch y reflexarse sobre son pálit cutis les daurades tintes d'una llum tamissada pel fullatge primaverench, destacant sa explèndida musculatura sobre'ls tons bistrosos de les maleses, sentí renáixer en son pit uns instints de llibertat selvatge, com recordances d'una naturalesa primitiva qu'hagués encarnat en ell, passant per sobre'l decadentisme de les darreres centuries. Allavors, com may, experimentá l'horror de la ficció y'l convencionalisme. Fins arribá á sentir escrúpuls, com de propia claudicació, escrúpuls que sols lográ esvahir ab la consideració de que, estant sotmesa la humanitat á les conseqüencies del pecat d'orígen, l'home ángel va desaparèixer ab l'època paradisíaca.

 En el propi torrent feu ses ablucions y co-