mestre Pedrell, tal com si hagués de presentarme á la cort de Madrit; mes li pregunto ara: ¿còm hi anem d'aquí á Serra Bruna, á les dues de la tarde y ab aquest pet de sol? En tot el país no hi há més tartana que la del senyor y aquesta no está pas bé que la demanem ni sería ja hora de ferho. ¿Puch anar jo vestit de llagostí per aquests carrers, seguit d'un estol de maynada, y fer una hora y mitja de camí pera arribar, entre la pols y el sol, fet un cessant? Jo podría anarhi montat, desafiant als espectadors, ab lo qu'hi arribaría un poch menos rebregat y ple de borrissol y de suor, però y vosté, que no pot ni vol montar, ¿vindría agafat á la cua del cavall? ¿Vol anarhi ab una carreta de bous, com els nobles del noranta tres quan els duyan á la guillotina? Á menos d'anarhi desmudat y allí demanar un quarto pera cambiarme; però això ja fóra comedia y mitja.
Efectivament, mossen Joan no havía pas atinat ab semblant conflicte, que per lo tonto y difícil feya riure y preocupava ensemps.
—No queda més qu'un medi, —digué al fí.— Surtím ab les maletes y, essent á la masovería del Planell, podrás cambiarte.
En Montbrió arrufá la cara.
—Es lluny encara del mas, —digué,— y'm d'onarán una cambra com una tuta, ahont m'hi ompliré de pusses... Anèm, anèm; ¿quín altre remey ens queda?
