Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/449

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




XIII



T

ot acabá en bé, grat sía á Deu. La embaixada fou ben rebuda y mellor escoltada. Mossen Joan, que devía portar la paraula, pretextant que mellor qu'ell s'esplicaría'l propi interessat, deixá á n'aquest á la estacada, suant d'angunia pera esplicar senzillament sa petició, ell qu'estava avesat á fer cara á la societat en pes. Per fí se'n surtí y ses ingènues esplicacions commogueren fondament, sobre tot quan dedicá tendríssimes paraules en invocació dels seus pares, als que no havía arribat á conèixer.

 Ceremoniosa y reposadament correspongué don Eudalt que, igual que sa muller, vestía sols de mitja etiqueta, per estar en domicili propi. Manifestá per quants motius li complavía la demanda, á la qu'accedía gustós, ab tal de que fos també del gust de la seva filla.

 —¿No ets tu també del mateix pensar, Do-