de la forma y envoltada dels perfums de ses propies virtuts.
El ganivet llepá finament la superficie de la daurada esfera, trassant figures geomètriques, y poch després la pela's desclovía, com els pètals d'una rosa, deixant al descubert altra bola blanca y rossa com un roveyó.
La Montserrat, roja pel rubor, prengué delicadament entre sos dits la despuyada molla y, portantla á la boca, n'arrencá la meytat ab ses dents de marfil, presentant l'altra meytat á son promès, quí, sense mica de cumpliment, la prengué y engolí com una bresca. Quedaren un moment mirantse, com sorpresos d'aquella primera entremaliadura d'enamorats. Després s'enrogiren tots dos, al adonarse de l'atenció picaresca dels circunstants y al sentir que mossen Joan deya bondadosament:
—¡Deu vos beneheixi y us fassi ben bons!
