Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/464

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

foch. Permetèume no obstant dues paraules de consell que crech apropiades al moment. Treballèu de ferm, mes no siguèu ni obtimistas ni impacients pera no esposarvos á les crueltats del desengany. Fèuse cárrech de que, llevat de vostres propòsits, tot lo demés está per fer. Cal tenir en compte que l'enemich es poderós y qu'en quan s'adongui de vostre treball y del fruyt que reculliu, abocará totes ses forces á refermar la porta per hont pot escapárseli son poder.

 Tot lo que no sigui deixondir la conciencia del poble y revetllar l'esperit de la terra, será perdre'l temps. No vos fassin por el homes per distanciats que semblin, mentre no siguin corromputs de cor y de conciencia, perque ells á la fí vindrán ab vosaltres. Recordèuvos de la parábola del publicá y el faritzèu del Evangeli.

 Fèu forsa acopi de fè y d'energía pera sostenirvos, perque tot vos caldrá. Sovint els mateixos que voldrèu salvar serán vostres inconcients enemichs; potser dels vostres mateixos partirán les sagetes més crudelment enverinades. Mes si teniu fè en Deu, si obreu sols per la caritat y per l'esperit de justicia, si vos inspireu sols en los grans exemples de nostra historia y en el puríssim amor á nostra terra que ha infantat les institucions més democráticament cristianes que presenta l'historia de la civilisació, quín dubte té que veurèu créixer