Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/474

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




II



E

scolti, mossen Joan, —deya'l facultatiu, alsant la veu.— ¿Còm se troba?

 —Me sembla qu'una mica mellor, —responía aquest ab veu fosca y apagada.

 —¿Una mica mellor? No m'ho sembla pas á mí aixís, —deya'l metge, ab veu prou alta perque aquell ho pogués sentir.

 —No's pensi, —afegía la Felissa,— li ha calmat molt aquella ardencia de set y fins suara parlava de llevarse.

 —De llevarse, eh? —refeya'l metge, tot aplicantli la oreya al pit.— Això es lo que menos m'agrada. Si's trobés més bé, s'adonaría més del mal.

 —Després també sembla que li ha mimvat molt el rumball.

 —Massa que tornará, —insistí aquell, arrufant el nas y rodant el cap.

 Y, aixís per aquest estil, anava'l bon doctor