Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/486

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 La taula estava sembrada de diferents obgectes d'us íntim y diari, cada un dels quals portava l'imprompte de son anyorat senyor. Eynes de treball y obgectes d'entreteniment, llibres de rèso y de lectura familiar, notes y apuntacions, tot net y cuydat com per mans de senyoreta, però ab un senzill desordre que acusava un temperament més cuydadós de la pulcritut essencial que d'aparatoses exterioritats.

 Á mida qu'en Montbrió s'anava reconcentrant damunt d'aquells obgectes insignificants, que tots li parlavan al esperit, reconstituhintli als uys de l'ánima la figura moral del seu oncle, adquiría'l convenciment de que devía haverhi allí quelcom de més fondo, de més íntim, quelcom que fos la estereotipació de les seves idees. Un home que possehía un fons innegable de ciencia doctrinal, qual carácter observador era inqüestionable y, per altra banda, de paraula avara d'exterioriorisar les impressions de carácter personal, essent més donat á escoltar que á parlar, per forsa havía de tenir un desguás de son esperit, un confessionari ahont depositar les seves intimitats.

 Penetrat d'això, comensá'l jove á recociar prestatges y calaixets, desenfaixant paquets de correspondencia, examinant llibretes d'anotacions y comptes, etc. Á mida que s'anava internant en les profunditats del vey cantara-