Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/485

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


li aná representant els darrers epissodis de la seva vida, fins á les doloroses escenes de la seva mort. Allavors se descubrí y resá interiorment per aquella ánima qu'encara sentía aletejar, anyoradissa, entre aquelles quatre parets.

 Més que per curiositat, pera sustráures á les obcessions que se li anavan fent massa vives, comensá'l jove á examinar els volums de la llibrería. Inútilment, perque allò també era un tros de l'ánima del difunt, quelcom que s'havía compenetrat de son ser. Y la impressió anava creixent á mida que s'acostava al setial del cantarano, efecte de que les obres més familiars, més fuyejades y, per consegüent, més impregnades de sa essencia, eran les qu'estavan més al alcans de la seva má. Ja no resistía: com el suro que va giravoltant entorn del bullidor que l'atrau, aixís ell també anava donant toms á n'el setial, ahont son oncle havía passat immensitat d'hores de treball y de meditació, fent balans de ses tristeses y de ses esperanses. Per fí's llensá als brassos de la cadira, que'l rebé ab aquell familiar cruixit ab que saludava á son propietari, semblantli á n'ell sentir quelcom de la dolsa presió de la paternal abrassada. Encara més: li semblá trobarhi l'ánima tan tendra y pura de son oncle que, compenetrantse ab la seva, la inundava de inefable consol.