en determinats moments podía fer cara á ses depradacions.
«L'Estat digué á la Iglesia: «Desamortisaré'ls teus bens y, en cambi, contrauré la obligació de subvenir á tes necessitats. Aixís tu, lliure de qüestions civils y de plets, podrás dedicarte descansadament á ta obra esperitual».
«Ab tal expoliació l'Estat se proposá tres coses d'igual trascendencia. Primera: improvisar una burgesía adicta, enriquintla ab els fruyts de la gran rampinya; segona: separar la Iglesia del poble, ja que, empobrida y vivint á sòu, no podría, com abans, amparar á n'aquest en ses miseries; y tercera: absorvir la Iglesia, donant á sos ministres carácter de funcionaris públichs.
«Desendavant l'Estat ja no demanaría, manaría; la Iglesia no sería del poble, sería del Estat. El recort dels grans cabals de la Iglesia, absorvits per l'Estat, desapareixería de la memoria dels vivents; lo que no desapareixería may més, serían les partides estampades anyalment en la Gaceta pera manteniment del culto y clero, y contra aquest pressupost la impietat s'hi rabejaría, senyalant á la Iglesia com altra sangonera del Estat».
Á aquestes altures el pensador comensava á
