Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/504

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




V



E

n Ramon n'estava sorprès y encantat. Aquelles definicions tan clares del concepte de patria natural, obra de Deu y nó composició dels homes, y del de llar, símbol de la familia, pedra angular del edifici social; aquella argumentació tan senzilla pera probar que la vitalitat d'un poble resideix en la intimitat de sos organismes, vitalitat que s'esvaheix desde'l moment qu'aquests passan al monopoli del falansteri polítich que se'n diu l'Estat; aquelles recomanacions tan sabies pera la liberació de la familia, del municipi y de la nació, com á medi de regenerar fins el mateix Estat, que deuría esser sols l'armonía conjuntiva dels esforsos autonòmichs de la nació; la ressurrecció del esperit de patria catalana, per medi del coneixement de sa personalitat y exaltament de ses antigues virtuts religioses y cíviques, y, per fí, el perfeccionament de nos-