Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/505

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tra rassa per medi del cult de la Veritat, de la Bellesa, de la tradició y del treball honrat; ¡que bé se li assentava á son esperit!, ¡quína compenetració tan intensa la de son temperament fogós, ple d'intuicions genials, ab aquella ánima senzilla, de ciencia modesta, encongida, però que bastava una guspira pera ferla esclatar!

 Y passant y repassant els uys y'l cor per aquell cúmul de conceptes, ab els que's trobava tan identificat, com si'ls hagués dictat ell mateix, s'anava reconcentrant d'esperit fins á perdre la conciencia de temps y lloch.

 Més que may la veya gran la causa qu'havía emprès y més que may sentía son cor sadollat del amor de patria y més, molt més que may s'afirmava en son propòsit de treballar pera la reconstitució de la personalitat de Catalunya. Hi treballaría ab més fè que may, ell que tant temps s'havía trobat casi sol è incomprès, alimentantse de sos propis entusiasmes, y de sobte's trobava ab un aliat poderós, que tan bé sabía emmotllar en els encunys de la sabiduría sos inconcients desficis de redempció.

 Y abstret ab els deliquis de sa ánima plena de satisfaccions, fins havía perdut la idea de que son oncle ja no era d'aquest món.

 Nó, no era mort el sant varó, qual ánima perfumava aquell ambent en qu'ell s'hi rabejava, com papallona entre les aures primaverals.