Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'ensenyansa ridículs, prescripcions absurdes y reglamentacions de cartilla, com si, més que á estimular les joves inteligencies, se tirés á fer aborribles les materies, subgcetantles á pautes antipátiques. Observará que al obtenir el títul acadèmich, suprem obgectiu de nostres estudiants, son primer impuls es, rebotre'ls llibres al foch com trastos ja inútils, com improperis d'un calvari que ja ha passat. Es perque'l valor científich, artístich ò literari d'una personalitat no's funda en lo que sab, sinó en els títuls que posseheix. Y vagi á demanar ideals, vagi á exigir grandesa d'aspiracions á gent que porta infiltrada la idea de sa propia nulitat, fins al extrem de creure que'ls antichs y, en darrer cas, els extrangers han dit ja tot lo que hi havía que dir en materies d'Art, de Ciencies y de Lletres. Ells creuen cumplir glosant ò copiant lo que'ls altres han fet, com si d'aquestos les mellors ensenyanses fossin ses obres y no'ls medis de que s'han valgut pera produhirles.

 Jo, á aquest escarransit esplet de ciencia reglamentada, prefereixo cent voltes aquelles escoles antigues, filles d'una personalitat d'inteligencia poderosa que lluytava contra la ignorancia dels temps, ja treballant mitj de frau sota les voltes dels solitaris monastirs, ja desenrotllantse sots la protecció rumbosa d'un Mecenas potentat, sense academies, títuls ni