perquè d'aquestes sensacions psíquiques que...
—¿Vol que li parli clar, senyor oncle? —feu en Ramon interrompentlo, com pera sustraures á ses caricies.— Ja que'm posa'ls dits á la boca, li diré tot. No he seguit la carrera eclesiástica perque no n'he sentit la vocació y crech ue cadahú deu esser allò á que ve destinat. Á mí, donat mon temperament y mon modo d'esser, potser la sotana m'hauría vingut estreta, perque jo som un revolucionari...
—¡Jesús, María, Joseph! —exclamá mossen Joan fentse enrera.— ¿Què díus ara?
—¿Que l'espanta'l nom? Donchs no'n trobo d'altre pera significar que'm sento enemich, ara mateix, de tot lo que veig instituhit en nostra terra. Dubto de que sápiga esplicar còm me trobo foraster á casa, igual que l'aventurer que torna vell á les llars qu'abandoná de jove y no hi troba ni'ls amichs, ni les costums, ni les institucions que hi deixá y qual recort li havía mantingut viu el desitj de retorn. Com si portés sanch d'altres generacions, com si'm vivifiqués, un alè distint del qu'avuy corre, sento repugnancies per tot lo que predomina y sols rastrejant per entre la pols de lo caygut y oblidat trobo, mitj adormida, sustancia assimilable, única cosa que'm fa creure que verdaderament es aquesta la terra que, com en somnis, he vista. Per exemple: en mos estudis m'he trobat cohibit per la subgceció á plans
