Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


des y cops de boixet, y per cos y membres quatre nueses informes, vestides ab tires de fanch xafades al pla de la má? Donchs aquí teniu la figura de la majordona.

 Allò, en veritat, no era figura; no era més qu'un croquis, però un croquis fracassat y abandonat, com si son autor s'hagués adonat de que no reeixía. Mostrava son cap de sigró, son nas de píndola xafada y sos ulls com fets ab el mánech del boixet. Sà boca, com ressentintse de la precipitació ab que sería feta y de que l'artista no's ficsava en detalls, havía quedat desequilibrada, puig mentres la comisura dreta tirava cap amunt, l'esquerra penjava en avall. Això donava'l resultat de que, mirada per un perfil, feya una mitja rialla qu'entristía y per l'altre dibuixava una dolorosa ganyota que feya riure. Fins el color uniforme de la carn, la roba y'ls cabells, un color moreno polsós, li acabava de donar tot l'aspecte dels referits bocetos.

 Ningú sabía d'ahont era filla ni quants anys tenía, ni á ningú feya falta saberho. Á mossen Joan li pervingué d'una deixa d'un seu condeixeble de Cervera, beneficiat de Gerona qui l'havía pujada de petita y n'estava molt joyós. Tan joyós n'estava, qu'havent fet, abans de morir, hereu de confiansa á mossen Joan, després d'encarregarli la distribució de ses pobreses pera be de l'ánima propia y dels