Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cossos d'alguns parents, volgué testimoniarli son afecte llegantli la majordona, encarregantli sobre tot que no la deixés patir. Ben segur estaría'l bon beneficiat do la eficacia de sa recomanació, per quant cregué escusat deixar á la dona cap violari, contentantse ab assenyalarli unes sabates de simolsa, mitj noves, y una dotzena de mocadors de butxaca.

 Mossen Joan rebé resignat l'esplèndida herencia de son company y quan, terminada la segona ensenyansa de son nebot y posats en regla'ls assumptos del patrimoni, resolgué retirarse de nou á la parroquia de sa propietat, se n'emportá á la Felissa per majordona.

 Al principi no anava pas tan malament, perque, si be la Felissa sempre havía sigut del puny estret, no's propassava, sens dubte per no conèixer encara prou el gènit del seu amo, y això fins á cert punt era, com ja insinua en Pascal, un frè que salvava al Rector d'anar, la major part del any, sense calses, com ben segur hi hauría anat, donat son carácter desprès, complahent y caritatiu fins á la ignocencia. Però més endavant, l'avaricia y ganyonería de la majordona s'accentuaren tant, que li arribá á portar sèrios disgustos, no per les privacions personals que li duya, —que aquestes ja les acceptava com un cilici voluntari,— sinó per les perturbacions y'ls compromisos que li ocasionava. Els parents y amichs,