Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/62

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aixís com els principals feligresos, quals relacions eran tant del gust de mossen Joan, deixaren de freqüentar la Rectoría, no tant per no veure la mala cara de la majordona, com pera evitar disgustos y conflictes al pobre sacerdot, quals desitjos de complaure y obsequiar á sos hostes, se veyan deslluhits per les mesquineses y poca prudencia de la Felissa.

 Aquestos contratemps y l'aislament que li portavan, feyan sofrir molt á mossen Joan, quí de bona gana hauría sacrificat la major dona en obsequi de ses bones relacions ab sos parents y feligresos; però aquell no la deixis patir del llegatari, era una barrera infranquejable pera sa pobresa de esperit. Sofría, callava y... anava tirant.

 En honor de la veritat cal afegir que, llevat d'aquelles coses, que representavan un gasto, no es que li manqués res al senyor Rector de Vall de Pedres, qu'erat cuydat, apedassat, espolsat y portat com una ampolla per sa majordona. Però's veu qu'aquesta, allissonada per son primer amo y preveyent que mossen Joan no tenía hereu á qui llegarla, tractava, com vulgarment se diu, de ferse ella mateixa'l jas. Al menos aixís ho murmuravan males llengues.

 Ja's compendrá que'l pobre Montbrió tindría lloch aviat de certificar que no era mancada de fonament la predicció d'en Pascal. Ho notá