al matí ab la miseria del esmorzar, y se n'acabá de convèncer al dinar. Durant aquest, mossen Joan estava enrahonador, animant la conversa, que versava sobre sos temes familiars: l'estat eclesiástich comparat ab l'estat matrimonial, y sobre si son nebot concebía mellor la Bellesa desde un punt de vista purament ideal ò be, com deya ell, ab faldilles y arrufats. Semblava com si tingués un especial empenyo en distreure al jove del ápat coquinament patriarcal que la Felissa havía posat damunt la taula. Però quan vegé qu'en lloch de la polla qu'esperava y en la que sens dubte confiava pera salvar tan desayrada situació, compareixía aquella ab un plat de mandonguilles ab such, fetes Deu y ella sabían còm, no pogué contenir més son disgust.
—¿Y la polla? —exclamá, dirigintse á la majordona.
Aquesta pregunta quedá sense resposta. Es á dir, sense resposta nó, perque oncle y nebot comprengueren prou be qu'una mena de sanglot y una certa ganyota qu'aquella havía fet tot esmunyintse cap á la cuyna, volían dir, ben traduhits, que la tal polla no'ls hi faría pas mal de ventre.
El pobre Rector quedá tot avergonyit, y en Ramon, prenent d'això peu pera revenjarse de les bromes de son oncle, exclamá sense fer embuts:
