Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la trampa, final casi obligat dels que abandonan els destins que Deu els hi senyalá sobre la terra.

 Però'l cas es que, aduch els que s'han mantingut ferms al camp, hau sufert els efectes de un mal ayre que ha glassat l'esperit progresiu de nostra montanya. Aquests també han arrendat llurs termes desprenentse del més poderós obgectiu de la vida pagesa, ò sigui un treball moderat, entretingut y productiu, han perdut el gust d'aquelles construccions grandioses y d'aquell art decoratíu, potser una mica paysá però ample y sencer, y la seva vida domèstica ha deixat d'estar á l'altura de les necessitats de l'època. En nostres velles payrals no s'hi ha donat tina paletada, ni s'hi ha fet una reforma important, com tampoch se n'ha bastida cap de nova, desde fa més de cent anys. La decadencia es complerta.

 Molts pares qu'envían els fills á col-legis de luxo y á seguir carrera á Barcelona, se lamentan de que aquestos se deixin seduhir per la vida de ciutat y cobrin aburriment á la del camp. Y no obstant, es un fet molt natural y lògich donat el descuyt en que molts d'ells tenen ses vivendes. Apart d'altres consideracions, ¿còm no han d'establir aqueixos joves comparació entre'l confort de les habitacions de ciutat y la incuria y destartalament de llurs payrals, sense una estancia, les més d'elles,