res, se comprèn be qu'entre nostres pagesos no abunda pas l'esperit de Cèsar.
L'alta y baixa montanya estan sembrades de caseríus que tenen l'apariencia de poblets. Grandiosos bastiments ahont la pedra picada hi es á dojo en arestes, finestrals y brancalades ab mirandes y porxades d'excelenta orientació, sales monumentals y cambres espayoses, algunes decorades ab gran riquesa, grans llises, eres com plasses y cabanyes com catedrals, tot una grandiositat que demostra, ensemps qu'un esperit agrícola de gran empenta, un grau de cultura y un refinament de costums, molt per dessobre de lo que avuy allá's veu.
Aquests son els abandonats palaus de l'antiga burgesía montanyenca que, completament despossehida de títols nobiliaris, vivía del treball ab vida fastuosa. Llurs naixements y bodes, celebrats en oratoris privats ò iglesies de patronat, eran galejats com festes de prínceps y'l ressò de ses grandeses ha arribat á nostres díes, glosades per cansons populars qu'encara van en boca de nostres pagesos.
Avuy molts d'aquests casals son habitats per cambrers y masovers que conreuan les terres á arrendament cotat ò á parts, y'ls descendents d'aquells senyors, vegetan per les ciutats sense personalitat ni prestigi, si es que no han desaparegut ja engolits per la usura y
