e conta de Cèsar qu'en una de ses escursións á les Galies, al passar per un llogaret perdut en un recó dels Alps, digué á un de sos oficials ab qui estava conversant de política de son temps: «Més m'estimaría esser el primer aquí que'l segon á Roma». Aquesta expressió té una equivalencia exactíssima en nostre vell adagi que diu: «Vall més esser cap d'arengada que cua de pagell».
Al veure á tants propietaris rurals abandonar llurs grandioses masíes, dotades d'excelents condicions d'estatge, pera trasbalsarse á una ciutat ò vila, reduhintse á la vida de lloguer en carrers sovint rònechs y sense sol ni ayre, fent una vida aburrida y sens obgectiu, gastant á voltes lo que llurs rendes no donan ò estalviant lo qu'en llurs payrals se malmet, deixant un lloch ahont son y representan alguna cosa per altre ahont no son ni representan
