stimadíssim Ramon: acabo de rebre la teva de tan anyorada, ja no esperada lletra, de la que'n deduheixo ab ver goig que, donant per clos el período de tos estudis complementaris, que'n dius, y de tes corribandes científiques, comensas á sentir la necessitat de ficsar ton esperit y d'instalarte definitivament en ta payral, al obgecte de remugar y donar sentit práctich al cabal de coneixements que ton gènit inquiet y ton afany de veure y de investigar t'ha d'haver proporcionat. Molt me plauen tes resolucions y plaume més que totes la de sagellarles ab una visita al pobre vellet que, malgrat tos llarchs desviaments, no t'ha perdut may de vista. Y pláuenme, no perque pensi poguer auxiliarte ab profitosos consells, sinó perque'm sembla qu'ella significa una sanitosa evolució en el curs de la teva vida, evolució que per forsa m'ha d'esser grata, desde'l moment que't porta cap aquí.
