habitacions y construcció de jardins, en lo que havía demostrat un gust esquisit, posantse sempre á l'altura de sa posició y dels gustos del temps sense excessos ni adefessis de trascendencia. En tot això tenía carta blanca de son marit.
Ses costums senzilles d'un refinament íntim y patriarcal, trobant sobrats elements de desenrontllo dins de sa rumbosa posició la posavan en el cas de no anyorar pera res els gustos de ciutat que tampoch li eran del tot desconeguts, ja qu'anyalment feya una, encara que curta, estada á Barcelona, mes que per altra cosa, deya ella, pera trobar després més agradable la vida de montanya y en realitat pera no enterrarse en vida y donar cumpliment als nombrosos parents y coneixenses que els tornavan la visita en els bons temps d'istiu, cosa molt agradable pera son carácter hospitalari y sumament sociable.
Don Eudalt de Serra-Bruna era'l tipo més original de la familia. Se pagava molt de ser un dels primers propietaris de la montanya, amo de l'extensa gleva del senyoriu (purament nominal) que duya son nom, ab rendes ben sanejades al Vallès, plana de Vich y Barcelona, amen d'uns immensos terrenos á la montanya de Tosas hont hi podían estiuejar deu mil caps de bestiar. Tenía noblesa d'aquella que tant prodigá Carles IV als babaus que be
