ho pagavan, ò sía, ciutadá honrat de Barcelona ab equivalencia de Baronía y us del de.
Diu que quan jove, era guapo y ben plantat, un xich ple de carns y ab uns galtissos com un gabaig. Quelcom d'això hi hauría quant una donzella tan gentil y de tan bones prendes com donva Dolors, se'n agradá y consentí en ferli entrega de son cor y de son quantiós dot. Mes lo cert es que ara com ara, no's podía presentar sinó com un home d'uns cinquanta anys, de mitjana alsaria, fluix de carns y de fesomía grossa y escorreguda, per haver perdut molt de greix y quedarli la pell penjanta. Net de cara y clatell, sols deixava créixer el bigoti, y no per fantasía, sinó per mor d'un principi herpètich que se li havía ficsat sota'l nas y li feya molt ingrat al ras de la navaja. Però com el tal bigoti tirava á tornarse mostatxo de carrabiner, el portava escapsat á tall d'estisora.
Vestía en tots temps folgades pesses de panyo negrós, y ses defenses contra'l fret consistían en blindatges supersposats de roba interior que reforsava á mida que apretava aquell. En quan s'accentuavan les pluges de la tardor, prenía un jayque de panyo blau turquí que portava, per tot día penjant de les espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al coll, sabates de simolsa y gorra de satí també negra ab visera de xarol cay-
