qual persona cuydava en tot quant sortía de la esfera d'acció de la mestressa, desde aclarirli els comptes fins á ferli la barba y arranarli els ulls de poll.
Ses aficions á la lectura se reduhían á passarse pels ulls (frase propia) els diaris «La Esperansa» de Madrit y'l «Brusi» de Barcelona. Rebía la revista del Institut Agrícola de Sant Isidro, del que n'era soci fundador; mes com si no era agricultor práctich, menos ho era teòrich, els números anavan estivantse en les lleixes del estudi molts d'ells mostrant encara la faixa virginal.
Tampoch era aficionat á la cassa ni á la pesca. De jove havía agafat algun cop la escopeta, mes desde qu'un día pillantlo una nevada s'encadarná, sempre més li guardá aversió. Del joch no'n parlem, no li agradava ab interés ni sens ell, perque l'encaparrava.
Donats aquests antecedents, es un verdader problema endevinar en què passava'l temps el bon senyor, perque hi há que advertir que matinejava més que ningú. Se llevava sempre abans que'l sol, però quan havía ajudat la missa á mossen Isidro y quan havía esmorzat son plat de sopa primer y un parell d'ous més tart, ja havia acabat la feyna fins á l'hora de dinar. Després una horeta de mitgdiada en tot temps y, esperar l'hora del correu. Al vespre, resar, sopar y al llit després d'una estona de sobre taula, y fins á un altre día.
