Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Estacada, y en estable
 bò y escurat,
 la trista bèstia enmagría;
 Blay era avar.
 — Res de llàstima pe'ls altres,
 — deya'l coquí;—
 qui reb molt y no don gayre
 ve que's fà rich.—
 Un jorn ab dos grapats d'herba
 n'entra al corral
 hont la Vaca defallia
 morta de fam.
 Tement pèrdrela, s'alarma,
 s'hi penja al coll,
 — Pobreta meva, encorátjat,
 — li diu plorós.—
 D'avuy avant, creume, hermosa,
 no't cal patir
 de pinso, sòrt que me'n vullas
 fins á desdir. —
 La Vaca, á qui repugnava
 tanta ficció,
 — Prou afalachs,—li contesta;—
 ja sé què vols: