Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 muny la escassa llet que'm queda,
 y, per pietat,
 que no'm juren los teus llabis
 més amistat.—

 Eix Parcer es l' avarícia,
 l' avarícia sense cor,
 qu'á sas víctimas las deixa
 no més qu'ab la pell y l'os.



LA ESTRELLA

 Aquella pura Estrella que tant viva lluhía
 sopte caygué després,
 perdé per sa desditxa lo clar cel que tenía
 per no brillarhi més.

 Bellesa que en mal hora de son pudor s'oblida
 n'es mostra d'eix estel;
 es la Estrella cayguda dins lo fanch de la vida
 no té ni llum ni cel.