Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ja'n va respondre en Diego:
     fum, fum, fum,
— Bé t'enganyes per meitat,
tu, Escarbat,
que tu sempre per fingir-te
jo mentida tinc de dir-te,
     fum, fum, fum.

Les llangonices d'aquell,
     fum, fum, fum,
bé sé prou qui les ne trau,
i a mi ja'm plau,
i el vi dolç de la padrina
jo me'l bec per medecina,
     fum, fum, fum.

A vinticinc de Desembre,
     fum, fum, fum,
es el dia de Nadal
molt principal;
quan eixirem de maitines
farem bones restolines,
     fum, fum, fum.

Déu nos dó unes santes festes,
     fum, fum, fum,
amb temps de fret i calor,
i molt millor
fent-ne de Jesús memoria
lo tindrem sempre a la Gloria
     fum, fum, fum.