Aquesta pàgina ha estat revisada.
i jo fóra la captiva.—
Quan va dir eixes paraules
una vella responia:
—Reina, li daré un consell
d'aquells pocs que jo sabia:
més val que la faci anar
a rentar a la marina;
mentres anirà i vindrà
sos colors blancs ne perdria—
El rei se la va quedar
per fer-li cuidar ses filles.
Un dia estava volcant
la més petita que havia.
—Ai, filla, la meva filla,
a ma terra te voldria,
i't posaria per nom
donya Isabel de Castilla,
que tenia una germana
que per nom aquest tenia.
—Sentiu vós, lo meu senyor,
lo que ara diu la captiva?
—Si això no voleu que diga,
jo la faré cremar viva.
—Això sí que no ho fareu
perquè a mi me matarieu,
que, si això fos veritat,
germanes les dos seriem
i juntes al palau erem
de les terres de Castilla.
