Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/10

Un matí de Sant Joan
a cullir roses m'envien
en un jardí que tenim
a la vora de marina.
 Més ai! de l'oliva,
 de l'oliva n'he nascuda;
 més ai! de l'oliva.
El caçador de la reina
ja n'ha caçat nit i dia;
no'n troba llebre ni daina,
ni de morta ni de viva,
sinó'n troba una arboreda
que granava i no floria,
i sota de l'arboreda
un ginjoler n'hi havia,
i sota del ginjoler
una dama molt bonica.
Els vestits que ella portava
n'eren d'or i plata fina,
i la camisa d'holanda
més de cent ducats valia.
Ja la presenta a la reina,
a la reina de Turquia.
—Veli-aquí, senyora reina,
una molt bella captiva.
La reina, quan la va veure:
—D'ont has tret dama tant linda?—
Ja mana an els seus criats
que la tirin al foc viva,
que quan la veuria 'l rei
d'ella s'enamoraria:
ella seria la reina