Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Una pastora galana,
molt aimada del pastor,
se'n posa llastimoseta
an els peus del confessor.
Li diu:—Pare confessor,
així Déu li dó salut
si ha conegut amor
a la seva joventut.
-Amb la joventut, pastora,
ara ja no hi puc pensar:
quan els habits vareig pendre
al món vaig renunciar.
Pastora, deixa-t d'això
i arrima 'ls teus pensaments,
i, si amb mi vols confessar-te,
comença'ls dèu manaments.
—El primer manament, pare,
jo m'acuso, pare meu
sols per amar al pastor