Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hi deixat d'amar a Déu.
El segon manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
que hi jurat i perjurat
que no'l deixaria an ell.
El tercer manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
no hi oit missa completa
sols pera pensar en ell.
El quart manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
no hi estimat pare i mare
sols pera estimar-lo an ell.
El quint manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
mataria a qualsevulga
que n'anés en contra d'ell.
El sisè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
que si no es estat d'obra,
es estat de pensament.
El setè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
que or i joies robaria
per oferir-les an ell.
El vuitè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
mentiria una i mil voltes
per no perdre-l mai an ell.
El novè manament, pare,
jo m'acuso, pare meu,
si ell fos casat amb altra