Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La primera setmana
que'm posí a festejar,
d'una gentil minyona
me vaig enamorar.
I al cap dels vuit dies
les joies li vaig dar,
i al cap dels quinze dies
ja me les va tornar.
—Si tu'm tornes les joies,
jo vui sabê'l per què.
—M'han dit que eres repropri,
que amb tu ningú hi vol re.
—Repropri o no repropri,
minyona, què hi faras?
Tu m'has dada paraula
i ara ja't tinc pel llaç.
—Si t'he dada paraula,
bé te la trencaré:
abans me'n faré monja
que amb tu no'm casaré.
—Abans no't facis monja,
noia, pensa-t'hi bé.
La vida de les monges