Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jo te l'explicaré:
sempre han d'estar tancades;
no 's poden divertir;
les unes amb les altres
se fan penar i morir.
Ja m'has dada paraula:
ara te'n puc privar:
te tancaré a la curia,
no podras professar.
—Ara ja'm penedeixo
de tot lo que som dit.
—Tant si es dit com si no,
amb tu jo'm vui casar.—
Quan ne va ser casada
volia's descasar.
La poma, quan es cuita,
crua no's pot tornar.