Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/53

No sab de cuinar—ni de fê escudella,
i un dia va fer—caragols amb ceva,
també cols i bledes—hi va barrejar;
perquè vaig renyar-la—me va ataconar.
No sab de cusî—ni de fer camises;
de mitja'n sab fer,—prò també se'n prisa.
Se'n va amb les veínes,—se'n posa a garlar:
tot el dia passa—sense treballar.
Jo m'hi vaig casar—sols per l'hermosura,
i ara, trist de mi,—só una criatura;
ara soc un pobre—fart de treballâ;
per mi i per la dòna—tinc de guanyâ'l pa.
Ja ho veieu, fadrins,—si'n passem de penes
els pobres casats.—De totes maneres,
el qui ho ensopega—es molt bon estat,
però el qui ho erra—n'es molt desgraciat.
Jo m'hi vaig casâ—sols per l'hermosura,
i ara trist de mi,—só una criatura;
quatrecentes lliures—me varen donar,
i ara, pago censos—allí a Cornellà.
Caseu-vos, fadrins,—amb una pagesa,
no us enganyi'l dot—ni la boniquesa;
feu que siga bona-pera treballâ,
que la boniquesa—no us donarà pa.