Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/57

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—No'n té por del sol
ni de la rosada,
sinó de l'airet
que'n talla la cara.—
Al ser més avall
ne troben sa mare.
—¿Ont vas, Isabel,
ont vas, desditxada?
—Amb aquests fadrins
que me n'han robada.
—No diguis això
que t'haguem robada,
que tu n'has vingut
de molt bona gana.
—Baixa de cavall
i anem's-en a casa;
demà a missa iras
ben acompanyada,
lo patge al costat,
com toca a una dama.