Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/59

Totes les Margueridetes
se volen casâ aquest any.
Ai! trista de mi, més trista,
que hauré d'esperâ un altre any.

 A sota d'una oliva, oliva,
 a sota d'una oliva un ram.

Tinc el galant a la guerra,
no sé si me'l mataran.
Si me'l maten, que me'l matin:
soleta m'iré quedant.
—Tres germans tinc a la guerra:
te'n podras triâ'l més gran.—
Si n'hi havien tres ninetes
molt boniques i galants.
Ja la una diu a l'altra:
—Els aimadors quan vindran?—
Respongué la més grandeta:
—El meu no trigarà un any.—
Respongué la mitjanseta:
—El meu no trigarà tant.—
La xica surt en finestra:
veu que ve dalt de cavall.
De tant lluny com l'en va veure,
ja li n'allarga les mans.
—Déu lo guard, lo caballeru;
Déu lo guard, lo Don Juan.
¿Què'm porteu d'aquelles terres,
d'allí ont heu estat tants anys?
—Les joies que jo vos porto
no sé si us agradaran.