Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/62

Allà dalt a l'Esquirol
n'hi havia una viudeta
que'n festejava'l barber
i ara estima'l senyor mestre.
 Anem-hi tots dos
 i no massa depressa,
 oh lailà,
 cap a ballâ.
El mestre se n'es anat
cap allà a les seves terres;
i diu que no tornarà
fins Sant Miquel de Setembre.
Sant Miquel ja n'es passat
i no torna'l senyor mestre.
La viuda s'està al balcó
i sa mare a la finestra.
La viudeta puja a dalt,
treu el cap a la finestra;
la viudeta fa un gran crit:
—Ai, mare, ja hi vist el mestre.—
Baixa l'escala corrent:
—Com ho passa, senyor mestre?
—Jo, molt bé, ja t'ho diré,
sinó que no'm voldras creure.
Hi estat set mesos malalt
a l'hostal de les Ginguetes.
La minyona puja a dalt
a matâ una gallineta.
La viudeta ja es a dalt;
ja mata la gallineta;
la gallina pera mi,
el caldo pel senyor mestre.