Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/67

Caterina se 'n pentina,
prim, tant amorosa,
amb una pinta d' argent,
prim tant amorosament.

Cada cabell que lin queia
maleía 'ls seus parents;
maleía pare i mare,
son marit primerament.
Son marit se l'escoltava
i de molt secretament.
— Calla, calla, Caterina,
no parlis tant malament.
Si aquest viure no t'agrada,
jo 't faré mudar d'intent.
Quan ereu a casa vostra
n'anaveu molt pobrament.
Abans, quan 'naveu a missa,
hi anaveu tot corrent,
i ara hi aneu amb cotxe;
per vós s'aixequen la gent;
i-us feien menjar pa d'ordi,
i ara 'l mengeu de forment.
De pedaços a la roba
n'hi portaveu més de cent,
i ara n'aneu de seda,
de seda i de fil argent.
I us feien guardar les cabres
tant amb pluja com amb vent,
i aqui aneu acompanyada
de criades més de cent.
Si aquest viure no us agrada,
casa vostra us tornarem.