Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Una cançó s'ha dictada
a trenta de Juliol,
de les minyones boniques,
de les de Castelltersol.

Entre tantes n'hi ha una
que es bonica com un sol.
Són molts els que la festegen:
no sé quin ne durà dol.

Jo no ho puc dir, però penso
que la festejo tot sol.
Un dia l'encontro sola,
puix que la ventura ho vol,

que portava'ls cantarillos,
que'n venia de la font.
Jo li dic:—Hola, Garida.—
I ella'm diu:—Hola, Ramon.—

Jo li dic si ballaria,
i ella me'n respon que no.
—De ballar jo no'n soc digne
amb un jove com sou vós.—

La primera giradeta,
tot ne són roses i flors.
La segona giradeta,
llagrimes del cor lin dó.

La tercera giradeta
una pistola lin dó