Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'es dictada,
d'una minyona que hi ha
dins Banyuls aposentada.
N'es filla de bona gent,
de bon pare i bona mare.
Un dia jo l'encontrí
més avallet de Sant Llatzer.
Jo li dic:—Que Déu te guard,
rosa fresca i colorada.—
Ella'm diu:—Adéu, clavell
cullit a la matinada.
—Llicencia us vui demanar
per dir-vos quatre paraules.
Si us volieu casâ amb mi
us faria demanar-vos.
—No pot ser, lo jovenet,
que'n só massa jova encara.—
Quan el jove sent això
en terra va caure en basca.
—Aixequeu-vos, jovenet:
no perdeu les confiances,
que, si jo'm tinc de casar,
sereu vós i no cap altre;
que me'n volen fer ser monja
d'un convent que a mi m'agradi,
del convent de Sant Geroni,
de Sant Pere o Santa Clara.
Santa Clara es un convent
que té gran anomenada.