Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Tant i tant va durâ això,
que'l seu galan ja hi entrava.
—Escolta, escolta, Angeleta,
no estiguis desconsolada,
que irem a comprâ un vestit
que en tot el món no n'hi ha un altre.
—Ai, no estic pas de vestits:
prou me'n comprava'l meu pare.
Aneu a buscâ'l doctor,
el doctor per visitar-me.—
I el doctor ja n'ha manat
confessar-la i combregar-la,
que té metzines al cap,
que no hi ha remei per ara.
A les nou hores de nit,
Angeleta confessava;
a les dèu hores de nit,
Angeleta combregava;
a les onze hores de nit,
Angeleta extremaunciada;
a les dotze hores de nit,
l'esperit a Déu donava.
Vinguen frares i beats
per aconsolâ'l seu pare,
i les nines del carrer
per aconsolâ a sa mare.
I al tornar-me'n a Manresa
tota la gent me cridava:
—Què tal, què tal l'Angeleta?
Deu estâ alegra i trempada.
—L'Angeleta ja n'es morta,
ja n'es morta i enterrada