Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—Prou s'estima tal favor,
prou són els que m'acompanyen:
a davant hi ha'ls criats,
i a darrera pare i mare.—
Lin dóna un ram de clavells
per memoria i recordança.
Els clavellets n'eren secs,
que d'olor no'n feien gaire.
Tot olorant els clavells
li n'ha vinguda una basca.
No ho gosa dir als criats,
que ho diu a la seva mare,
que la'n baixin de cavall.
L'Angeleta està cansada.
—A l'entrant de Tarragona
tota la gent me miraven.
No sé si'm miren a mi
o les joies que portava,
o si miren al traidor
que en el meu costat anava.
A l'entrant-ne del carrer,
la sogra ja li cridava:
—Vine, vine, Angeleta,
que t'ensenyaré la casa.
Les parets són de cristall,
les calaixeres daurades;
la cambra que dormiras
coberta de pedra marbre.
A l'entrant-ne de la cambra
a sobre'l llit se'n tirava.
Ja no li gosen dir res,
pensant que estava cansada