Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Si n'hi havia una Angeleta
molt fresca i molt regalada.
Cada dia que'l sol ix
ella a l'horta se n'anava,
i ara no hi anirà, no,
que'l seu pare l'ha casada.
L'ha casada a Tarragona;
penso que no hi viurà gaire.
—Angeleta, ves a l'hort,
ves-te'n a l'hort i no tardis.
—Adeussiau, clavellets
que algun dia jo us regava,
i ara no us regaré, no,
que'l meu pare m'ha casada;
m'ha casada a Tarragona:
penso que no hi viuré gaire.
—Angeleta, puja a cavall,
que ta mare hi es pujada.
—Adeussiau, veínes totes,
donzelles, viudes, casades.
Adeussiau, mongetes totes
del convent de Santa Clara.
I adeussiau, fadrinets
amb els quals jo festejava.—
Quan són un troç més avall,
el seu galan n'encontrava.
—Ont va, ont va l'Angeleta?
Ont va tant acompanyada?
—La porten a Tarragona,
que ella mai hi es estada.
—Si tingués un cavall blanc,
jo vindria a acompanyar-la.