¡Que lleitx es, sembla un mussol! (Anantsen y rient.) Deu meu y quinas ganyotas!
yo no 'm puch aguantar pas.
(Sen vá, posantse las mans al ventre de tant riurer, pel foro.)
Mu.
¡Yo 't dich que 't recordarás
de esta fregada de botas!
ESCENA III.
Muley, Abengotlimpiant y 'ls demes moros al mateix puesto.
Mu.
¡Que cosa es está humillat!
sembla que sigui una broma.
¡Yo! Un princep! per un homa
com aquet ser insultat.
Y un home que du espardenya,
un cualsevol, un perdut.
¡Ay! cuand un abre ha caigut
cuasi tothom 'n fa llenya.
Pot ser mes trist lo destino
de nostra fiera fortuna
que ha batut la mitxa lluna
per gent que menjan tocino.
Mu.
S' esgarrá ab tácticas vèllas
la defensa de la serra
y á detrás d' aquesta guerra
hi perdriam las orellas.
Ya han derrotat los beduins
que eran lo terror d' Europa
y tenim á l' altre tropa
sempre ab ous ó colomins.
A l' un li falta lo cap,
á l' altre 'l nas ó la ma
y á molts 'ls deuen faltá
certas cosas que un no sap.
¡Tot vensut y tot destruit
per un poble fort y brau!
axís es que si fem la pau
vindrá com l' anell al dit.
Mes després de tan guanyar
qui posa á son orgull tassa?
no hia prou cuartos á casa
.jpg)
.jpg)
