8
LAS PILDORAS D'HOLLOWAY.
Mu.
|
¿Fem res? (Impacient.)
|
Mu.
|
Doncas bebemi un copa. (Beuen tots dos.)
Y pues que guerra voleu,
torni á comensar la guerra.
Men torno ab los de ma terra.
|
Quim
|
'M quedo á n'al puesto meu.
|
Mu.
|
Y Alá que es Deu protegegi
Qui ab mes justicia batalli!
|
Quim
|
La llengua en la boca calli
y la espasa s' esgrimeixi!
Vencem ab gloria ó morim,
que nostre sanch no es avara!
|
Mu.
|
Aluego 'ns veurem la cara!
|
Quim
|
Adios, Muley! (Apretantse la má.)
|
Mu.
|
Adeu, Quim. (Sen va.)
|
|
Una taca vau posar
á la bandera d' Espanya,
y hem vingut ab nostra manya
aquesta taca á rentar.
Ab una pau no m' enganxas
que ab nostre honor be no topa,
pues no vuy que diga Europa
que no som bons quita manchas.
|
ESCENA X.
Quim y Ambrós que entra trist.
Am.
|
A veurer si sa exelencia
'm vol dar un xich de audiencia.
|
Quim
|
¿No te la prens tú mateix?
Acabem, digas que vols.
|
Am.
|
Alló que hi fet á n' al moro...
|
Quim
|
Falta ha sigut de decoro.
|
Am.
|
Ya ho sé, pero ha sigut sols
una broma, no pensaba
que yo pogues fer tan mal.
|
Quim
|
Sempre haurás de sé animal!
Y ara 'l teu cap que buscaba?
|
Am.
|
Ya s' ho pot pensar lo que es;
vinch á demaná 'l perdó,
que yo seré bon minyò
y no hi tornaré may mes.
|
Quim
|
Promets que farás bondat?
|
Am.
|
Si senyor yo li asseguro.
|
Quim
|
Es que si hi tornas 't juro
que te haix de deixar baldat.
Vamos, vesten, y cuidado.
(Ambrós sen vá y despues de haber dat dos passos Quim anyadeix:)
¡Ah! arreglam 'l caball
que ya tornem á se al ball
y cuyta, si no m' enfado.
(Ambrós saluda y torna á anarsen pero antes de arribar á la porta del fondo li cau un paper de la butxaca Quim ho repara y diu:)
Ambrós, mira t' ha caigut
un paper de la butxaca.
|
Am.
|
¡Ay, deu ser de la petaca! (Cullintlo.)
(Ap.) Com redimoni ha sigut!
|
Quim
|
Vina aqui, vuy veure que es.
(Ap.) Sembla que s' ha tornat roig!
no 'n surtirem d' aquet boig.
|
Am.
|
Ca, no senyor, si no es res; (Espantat)
un plech que no hi penso may
que 'l duya á n'an Baldomero.
(Entrega lo paper, Quim 'l desembolica s' estranya de lo que conté l' olora y diu:)
|
Quim
|
Ah grandissim embustero,
son píndulas d'Holloway.
(Tot de repente li acut una idea y va á mirar la tassa en que había pres café Muley, despues dona un salt admirat y queda movent lo cap.)
|
Am.
|
(Ap.) ¡Ay, ay, ay, pobre de mi,
sembla que las sanchs sem gelin!
|
Quim
|
Si no m' ho he pensat que 'm pelin!
aixó no parará aqui;
qué dirán aquesta gent
si sens descubreix la manya?
que en Quim general d' Espanya,
'ls tracta molt malament
y tindrán molta de rahó,
que es tenir molt poca fatxa
|