Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/112

Quan ne foren en el Mas,
allí a la porta trucaven.
—Està aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.
—No està aquí aquest cavaller,
que al Torrent té la posada.—
Quan ne foren al Torrent,
allà a la porta trucaven.
—Dieu an el Bach que surti,
que'l Vallfogona 'l demana.
—Déu los guard, els meus amics:
benvinguts sigueu vosaltres.
—No som, no, els vostres amics:
ben contraris vos som ara.—
Quan en Bach va sentî això,
—Trist de mi! Penjat som ara.—
Tant prompte com va sê a baix,
fortament l'agarrotaven,
i a la cua del cavall
ciutat de Vic el portaven.
Quan a Vic el van tenir
la sentencia li dictaven.
—Anem a avisâ'l domer,
el domer de Santa Clara,
que vingui a confessâ en Bach,
que sigui al peu de l'escala.
Aneu a avisâ 'ls fusters,
fusters i mestres de cases,
que vagin a fer les forques
al cap de les Davallades.—
El domer fa de resposta
que'l seu cor no li bastava.