Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/113

Ne responen els fusters
que no tenen fusta obrada.
Va respondre'l general:
—Farem aterrar les cases.—
Espatllen molts candeleros,
també les llanties de plata.
Ja respongué lo Noi-Ros:
—No'i aurà prou fusta encara.—
Ja'n respongué'l Xirinola:
—Veniu-ne a buscar a casa,
que tanta com n'hi aurà
tota serà per vosaltres.—
Van a visitâ 'l domer,
domer de les Davallades,
que vingui a confessâ en Bach,
que la vida se li acaba.
Ja'n varen fer unes crides
que tots els portals se tanquin.
Quan els portals són tancats
el perdó ja n'arribava.
Ja l'emprenen, i el lliguen
i a la forca l'en portaven.
Quan es al peu de la forca
ja'n va dir aquestes paraules:
—Del que't suplic, general,
si'm daras terra sagrada.
—No te n'espantis, no, Bach,
que ja te'n serà donada.—
Quan es a dalt de la forca
treu una capsa de plata.
diu que la facin a mans
del pare Ramon del Carme.